EXPOSICIONS
Nova exposició de
JOSEP BUSOMS i la seva llum
al CERCLE ARTÍSTIC de SANT LLUC,
Mercaders, 42. Barcelona
Dies: del 18 de desembre del 2018 al 12 de gener de 2019
Espai Cultura
JOSEP BUSOMS i la seva llum
Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859
Carrer d’En Font, 25. Sabadell
Dies: del 22 de març al 22 de juliol 2018
PERFIL BIOGRÀFIC
JOSEP BUSOMS,
UN OBJECTIU BEN ENFOCAT
David González, Isabel Pardo i Patrícia Àlvarez, arxivers
«Cada persona busca una sortida a la seva sensibilitat.
Si jo pogués ser un gran pintor no fóra fotògraf
però t’has d’adaptar als teus mitjans…
Hi ha d’haver una sensibilitat especial i
un instint d’observació molt agut
perquè la imatge és a tot arreu.»
Josep Busoms Domènech
ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL
Presentació
L’Arxiu Històric de Sabadell va tenir un primer contacte amb Josep Busoms l’any 2012, quan es commemoraven els 50 anys de les riuades al Vallès. Ens van facilitar les seves dades perquè ens deixés unes fotografies amb motiu de l’exposició que s’estava preparant, però ja ens advertien que tenia un arxiu fotogràfic excepcional. El que en principi havia de ser la recollida d’un reportatge de negatius es va convertir en llargues jornades de sobretaula parlant de fotografia, de la seva obra i de l’esport (la seva última gran passió). Aleshores ja érem plenament conscients que érem davant d’un fotògraf brillant, premiat però poc conegut, i amb una creació que transcendia l’àmbit local.
Josep Busoms gaudia del seu arxiu fotogràfic en vida, el tenia ben organitzat, documentat i li agradava mostrar les seves fotografies a tots aquells que hi tinguessin interès. Ell es definia a si mateix com a representant de teixits sabadellenc, fotògraf i esportista. El seu ofici de viatjant li permetia recórrer la geografia espanyola i li donava escenaris inacabables on copsar la realitat del moment, sempre diversa i estimulant. Va fer fotografia artística, industrial, d’esdeveniments locals, dels seus viatges professionals i social. Destaca el blanc i negre però també va fer molta fotografia a color, en la qual s’inicià als anys 60. Experimentava amb la tècnica, va presentar fotografies a concursos i tenia fins i tot laboratori de color a casa. Per tant, més enllà del que es mostra en l’exposició i aquest catàleg, que es centra en la obra en blanc i negre, val a dir que el fons compta amb una important producció a color. El seu llegat, ric, de gran qualitat artística i vàlua documental, està actualment en mans de la seva família, està en procés d’estudi i en un futur formarà part dels fons de l’Arxiu Històric de Sabadell.
La fotografia artística i documental de Josep Busoms amb el pas del temps també ha adquirit un valor històric. Els fotògrafs deixen constància de com era el passat recent, ajuden a preservar i fixar les identitats culturals i creen nexes per a les noves generacions, perquè la fotografia és un llenguatge universal que tothom pot entendre. Els arxius públics sempre hem tingut això molt present i entre els nostres objectius sempre hi ha el de protegir tot aquest patrimoni fotogràfic. Com deia Berenice Abbott, la fotografia només pot representar el present, un cop feta es converteix en passat, i el fotògraf és l’ésser contemporani per excel·lència. La fotografia malauradament també és fràgil i vulnerable al pas del temps. De fet, és una de les tipologies documentals amb major risc de pèrdua i destrucció. Per això la fotografia sempre ha de ser present als arxius. I per això l’UNESCO, dins el programa Memòria del Món (Memory of the World) dona directrius internacionals per a la seva preservació i la declara un bé necessari i d’obligada protecció en tant que patrimoni indiscutible de cada col·lectiu humà, poble i nació.
Quan se’ns va oferir la possibilitat de participar en la publicació del present catàleg i col·laborar en l’exposició no ho vam dubtar ni un moment. La Secció d’Imatge i So de l’Arxiu històric de Sabadell portem anys intentant potenciar l’estudi dels fotògrafs sabadellencs a través d’exposicions monogràfiques, articles en revistes especialitzades, presentacions en congressos o enregistrament d’entrevistes. Creiem fermament que conèixer millor els nostres fotògrafs locals en ajuda a entendre i valorar més la seva obra. Els propers actes que es faran per difondre la creació de Josep Busoms acostaran al públic una fotografia creativa, amb vocació documental, crítica en alguns moments i amb una mirada personal que segur que no deixarà indiferent a ningú.
Arxiu Històric de Sabadell, juliol del 2017
FUNDACIÓ BOSCH I CARDELLACH
Presentació
Viatjant Viatger
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
Salvador Espriu
Josep Busoms, de tantes exemplars i apassionades dedicacions, va portar sempre, al costat de la seva maleta de mostraris tèxtils, el seu entranyable maletí fotogràfic, amb la màquina, els objectius, els filtres i la resta d’andròmines de la seva inseparable passió fotogràfica.
Abans d’iniciar la jornada laboral amb les visites concertades amb els seus clients –per exemple, si era a Granada– ja havia pujat a la Sierra per captar-hi el perfil contrastat del Mulhacén o racons impactants del Veleta, per tornar-hi amb més calma el diumenge. Jo el tinc per un viatjant, de la raça admirable de tants sabadellencs, que ha fet història, però que a més de «veure clients» anava a veure món, i en feia Art.
En les primeres passes del Teatre del Sol, cap al 1988, Josep Busoms ja hi era. Amable i generós, sense escatimar mai temps ni perseverant dedicació, va ser-ne el cronista gràfic minuciós que amb la seva innata visió artística va configurar una admirable galeria de persones i personatges, de moments escènics irrepetibles de la nostra entranyable història teatral sabadellenca. Això li significava sovint l’esforç suplementari d’unes presses i uns condicionants de la programació teatral que ell, amb somriure beatífic, va assumir sempre amb una responsabilitat i eficàcia admirables que a mi, que l’havia convocat com a amic i el pagava només amb agraïment, em causaven l’admiració i afecte entranyables que li he pogut mantenir sempre
El vaig conèixer també com a viatger –company inoblidable, sempre amable, discret i pacient– en el nostre Grup Oberammergau, amb el qual cada estiu i durant catorze anys ens vàrem endinsar en diferents indrets europeus i fins i tot intercontinentals. El grup, d’uns cinquanta sabadellencs de variada edat i motivació però amb un acreditat sentit de companyonia i d’interès vital per veure, conèixer i estimar les meravelles que ens envolten, s’havia anat formant amb parents amics i coneguts a partir de 1984, en ocasió d’assistir a una representació jubilar de la famosa Passió d’aquell pintoresc poble de la Baviera alemanya del qual vam prendre el nom per sempre més.
Josep Busoms hi va ser, sempre acompanyat de la seva màquina fotogràfica i de l’inseparable maletí d’accessoris del pes del qual sovint, i quan s’esqueia, l’alleugeria, voluntariós, un bon amic seu i company entranyable, Josep Piñol, discret com ell i generosament comprensiu de les dèries i inquietuds del fotògraf.
De bon matí, abans de la sortida oficial del grup, Josep Busoms ja havia sortit a captar un racó florit, un hivernacle esplendorós, una balconada o qualsevol altre detall d’interès que havia copsat visualment des de l’autocar en el tram de l’arribada al vespre anterior.
Ell va documentar incansablement i prolíficament les múltiples i variades particularitats d’aquells viatges singulars, del Tannhäuser a la catedral wagneriana de Bayreuth, als contes de Hoffmann sobre el llac Constança, a la boirina del Niàgara embarcats en el vaporet Maid of the Mist, al concert a la Chaise-Dieu, i tants, tants, d’altres inoblidables.
«Bufar no és tocar la flauta: cal saber moure els dits», deia Goethe. I Josep Busoms, amb visió privilegiada, va saber sempre moure els dits i els objectius de la seva càmera i descobrir-nos meravelles fotogràfiques que hem tingut molt properes i no podran ser ja mai oblidades. «La vida que no es viu no és vida», dèiem. Josep Busoms la va viure i va saber fer-nos veure-la. I això queda.
Salvador Fité
FUNDACIÓ ANTIGA CAIXA SABADELL 1859
Presentació
La Fundació Especial Antiga Caixa Sabadell 1859 es constitueix amb la voluntat d’administrar els fons de l’obra social de l’antiga Caixa d’Estalvis de Sabadell, de la que vol esdevenir hereva, amb la fidelitat als principis que han configurat la seva actuació en el decurs de la història i adequant-los a les noves circumstàncies.
La Fundació desenvolupa una actuació, caracteritzada per la diversitat i complementarietat, en els àmbits social, assistencial, cultural, formatiu, cívic, de promoció econòmica i mediambiental, directament o mitjançant la col.laboració amb entitats i institucions, amb ànim de participar activament en la vida social i cultural dins del seu àmbit d’actuació. La Fundació gestiona, principalment, l’Espai Cultura, l’Espai Natura i l’edifici modernista que va ser seu de Caixa Sabadell.
L’Espai Cultura és un espai sociocultural que té com a referents la innovació i la cultura, i la seva implicació en la societat actual, amb una especial dedicació a l’art i l’educació. És un espai obert a la ciutadania dedicat a la difusió, formació i producció de continguts socioculturals, amb una programació oberta i de qualitat.
A començaments de 2017, en Jaume Busoms ens va parlar de la seva voluntat de fer una exposició amb una selecció de fotografies del seu pare, en Josep Busoms i Domènech -atès que en aquells moments estaven inventariant el seu llegat fotogràfic per ser dipositat a l’Arxiu Històric de Sabadell- i la possibilitat de que l’exposició es realitzés a l’Espai Cultura.
Des de Fundació, ens complau especialment co-organitzar l’exposició Josep Busoms i la seva llum per donar a conèixer a la ciutat part d’aquest llegat fotogràfic tant important que va deixar Josep Busoms. Per a la Fundació sempre és una satisfacció donar suport als autors locals i a la produccció cultural local, i ajudar al seu reconeixement. A través d’una sèrie de fotografies en blanc i negre que reflecteixen la gran varietat de temàtiques i estils, amb una acurada tècnica -des de fotografia social, retrats, paisatges, fins a imatges en què els enquadraments i els contrastos de llum converteixen en abstracte qualsevol objecte-, i sense oblidar que una part de les seves fotografies conformen un document gràfic important de la història contemporània de la ciutat de Sabadell, us convidem a conèixer aquest gran fotògraf sabadallenc gairebé desconegut pel gran públic.
UNIÓ ESCURSIONISTA DE SABADELL
Presentació
Josep Busoms Domènech va ser també un muntanyenc. És l’exemple d’una bona part del jovent dels anys 40 que van descobrir el lleure a través de l’excursionisme. Eren temps difícils en què agafar el tren, l’autobús o el cremallera per gaudir de les muntanyes i de la natura era l’esplai dels diumenges.
Va ingressar com a soci del Centre Excursionista Sabadell l’1 de desembre de l’any 1946. Amb la fusió de les tres entitats excursionistes sabadellenques, l’any 1970, va passar a formar part activa de la UES.
No va participar en grans travesses però estimava la muntanya. Molt aviat es va iniciar en la pràctica de l’esquí i ja a la temporada 1946-1947 va quedar 3r classificat, de la categoria de debutants, en el Campionat social d’esquí. En aquells dies d’hivern, amb pocs recursos, amb el tren com a únic mitjà de transport per apropar-se a les pistes, la il·lusió permetia carregar els esquís i les pells de foca i poder remuntar el desnivell. Només un parell de baixades ja omplien el cap de setmana.
Sempre tenia present la muntanya. Quan la feina el portava a Andalusia, ho aprofitava per pujar al cim del Mulhacén o del Veleta i quan els amics pujaven al pic de l’Aneto el Josep, sempre que podia, s’hi afegía.
Durant un període llarg de temps va estar poc vinculat a la UES, però cal destacar la seva habitual participació a les exposicions fotogràfiques organitzades a l’entitat, especialment al Saló de Nadal. Tot i que amb l’esquí va seguir sempre fidel a la muntanya, amb l’arribada de la jubilació va tornar als orígens i els amics de la UES van esdevenir els companys dels dimecres d’esquí i també de les excursions quinzenals en diumenge, coordinades per l’amic Antoni Preixens, les quals el van portar a descobrir molts racons de Catalunya que encara no coneixia.
Muntanya, Natura, Fotografia… Tres eixos que coincideixen en la nostra entitat. Tres aficions que solen trobar-se.
És un goig per a la Unió Excursionista Sabadell poder col·laborar en els tallers de fotografía analògica que es realitzaran dins del marc de l’exposició retrospectiva de l’obra fotogràfica de Josep Busoms Domènech.
CÀMERA CLUB SABADELL
Presentació
Un 15 d’abril de l’any 1961, en Josep Busoms s’inscrivia com a soci núm. 156 de Càmera Club Sabadell de la mà del seu company d’atletisme, i amic, Josep Mateu Morenilla.Començava aleshores una vinculació amb l’entitat que només va interrompre amb el seu decés.
Procedent del Casinet, en aquella època ja tenia coneixements de fotografia, però els anys de pertinença al Club li van permetre poder aprendre’n més i millorar la seva tècnica.
Malauradament, i atesa la seva intensa activitat professional com a comercial del sector tèxtil que el duia a fer nombrosos viatges per la resta d’Espanya, la seva presència a l’entitat no fou gaire continuada. Tot i això, procurava participar en els concursos que s’hi organitzaven tant com a autor com, de vegades, com a jurat, i és per això que els seus coetanis el recorden més aviat per la seva extensa obra que no pas com a company.
Gràcies als beneficis que li reportava la seva feina, en Josep Busoms disposava sempre de bons equips i no escatimava en mitjans, tant a nivell de càmeres i objectius com pel que fa a material per al revelat i la impressió fotogràfica, per la qual cosa la resta de socis l’apercebien més aviat distant, no només perquè no era sovint al club, sinó també perquè el seu equip superava amb escreix el que solia tenir la majoria.
I tanmateix, és recordat com a una persona cordial, disposada en tot moment a assessorar i ajudar els companys que li demanessin consell en temes fotogràfics, bàsicament en aspectes tècnics, gest no gaire usual en una època i un ambient tancat en què els fotògrafs experimentats solien ser ben gelososa l’hora de compartir els seus coneixements i sabers fotogràfics.
La càmera l’acompanyà en bona part dels seus desplaçaments, durant els quals també va aprofitar per relacionar-se amb entitats fotogràfiques de les seves destinacions (pràcticament de tota Espanya, especialment León i Valladolid, i també a l’estranger), però sense vincular-s’hi mai com a soci. Aquest fet el posà en contacte amb d’altres perspectives fotogràfiques i el va obrir a noves tendències que incidiren inevitablement en les seves obres, fent-les diferents al tipus de fotografia dominant aleshores. Amb una producció majoritàriament en blanc i negre, no va fer el salt a la fotografia en color fins que no s’hi va introduir el seu amic Josep Mateu; de nou, amistat i fotografia anaven de la mà.
Per tot plegat, Busoms esdevingué un fotògraf reconegut i de prestigi, guardonat amb molts premis i igualment requerit com a jurat en nombrosos concursos de fotografia d’arreu.
És en aquest darrer vessanton va imprimir el seu segell personal, ja que no només se centrava a valorar el vessant tècnic i estètic de les obres a concurs, sinó que anava més enllà de les imatges, derivant en històries diverses a partir del que veia. Tot un «filòsof de la fotografia»,com tan encertadament el defineix el nostre soci i mestre Moisès Serra, amb qui també compartí aquesta faceta com a jurat. La seva darrera participació com a tal fou l’any 2013 en què formà part del jurat avaluador del Concurs Fotogràfic de Festa Major que organitza Càmera Club Sabadell.
Per a una entitat com la nostra, a prop d’arribar als 70 anys de vida, és un honor haver pogut comptar entre els nostres socis amb algú com en Josep Busoms. I poder recordar-lo en aquesta exposició, una oportunitat per reivindicar un cop més la força de la unió entre cultura i ciutadania.
Joan Fité i Badia (Ex secretari de CCS)
Fer un retrat d’en Josep Busoms, pels que l’hem conegut i hem conviscut amb ell, ens és fàcil. En l’aspecte humà ha demostrat ser un bon amic que s’ha interessat per als teus problemes i en qui has pogut confiar plenament.
En l’aspecte fotogràfic, els que em seguit la seva obra, estem convençuts que era un verdader mestre. Un mestre que no dubtave moltes vegades en ensenyar-te fotografies, perquè li donessis la teva opinió.
En Josep va ser un fotògraf que no es va encasillar en un tema en particular, sinó que tractà diversitat de temes, tots amb una visió molt particular, però que de seguida et captivaven.
S’ha de destacar també que va ser un pioner a Càmera Club Sabadell en el color. Recordo que la primera ampliació en color i en paper, va ser feta per ell.
Resumint: Un gran mestre en fotografia i una gran persona en l’aspecte humà.
Joan Monistrol (Comerciant i soci de CCS)
Fer un retrat personal de Josep Busoms és difícil. Amic de sempre, des de que treballava a l’empresa Borràs. Persona sempre responsable en tot. De l’afició a l’excursionisme esdebé la de la fotografia al tenir sensibilitat i gust. Els resultats són immediats. Crec que la fotografia és arreu i així ho veu en Josep.
El camp de la fotografia on es movia millor és l’humà, el retrat dins de l’entorn, crea l’ambient i el plasma de forma impecable.
Sempre actiu aprofita el temps per relacionar-se amb fotògrafs d’arreu. Crea amistat i aporta discreció i seny.
La seva obra que destaca, sens dubte, és tot el conjunt, la seva exigència l’ha portat a tenir un valuós arxiu que s’ha de conservar perquè sens dubte marcarà època.
FUNDACIÓ ATENDIS
Associació Pro Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca
Presentació
La història de 55 anys d’una entitat social i sense ànim de lucre com l’Associació Pro Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca -Fundació Atendis,s’explica gràcies a un important compromís de la ciutat i comarca,i més específicament a la suma d’un bon nombre de d’aportacions i suports totalment desinteressats,com és el cas d’en Josep Busoms.
Ell, de forma totalment altruista,va col·laborar amb nosaltres durant més de 10 anys –entre els anys 70 i 80– i va fer un gran nombre de fotografies per l’Associació, moltes incorporades als butlletins periòdics de l’entitat,i també a la revista especial commemorativa dels 25 anys d’existència.Aquella fou una època en què la discapacitat intel·lectual era una gran desconeguda entre la ciutadania, i quan una tasca també important de l’entitat era justament fer VISIBLE aquesta realitat.
Observant les fotografies realitzades per en Josep Busoms,més enllà de la gran qualitat artística i tècnica, cal destacar-ne la seva qualitat humana, ja que aconseguia captar unes imatges atemporals en què aquests infants, amb els seus gestos i les seves mirades, profundes, alegres, diàfanes, són els protagonistes.
Estem molt joiosos que aquests documents gràfics ens puguin seguir impactant i ens sumem a l’alegria que en Josep Busoms tingui el reconeixement que es mereix, i que l’exposició de les seves fotografies sigui el testimoni de la seva magna obra.
Àngels Santesmasses
Josep Mateu
Joan Rosell
COMISARIAT
Presentació
Ens complau que en Jaume Busoms ens hagi confiat el repte d’organitzar l’exposició fotogràfica del seu pare, amb tot el que això comporta tant des de l’òptica de Càmera Club Sabadell, d’on ell sempre ha estat soci, com per la dimensió personal i artística visible en la seva extensa obra que comprèn diversos generes com el reportatge, el retrat o el paisatge.
La seva obra comprèn al voltant de 70.000 negatius i contactes que seran donats a l’Arxiu Històric de Sabadell, des d’on segur que podran ser conservats i posats a l’abast d’estudiosos i formar part del nostre patrimoni cultural.
En el seu estil l’ús de l’abstracció crida especialment l’atenció. Mostrar de la realitat només allò essencial a través de les llums, de les formes, de l’enquadrament, amb un estil tant propi i amb un gust estètic avantguardista fa que sigui un mestre en el llenguatge visual. Va saber captar plenament la tensió entre llums i ombres, va aprendre com construir una imatge i de què consisteix una imatge, com es relacionen les formes, com s’omplen els espais, i com tot plegat ha de tenir certa unitat.
Els seus contrallums són sorprenents. Allò que l’ull no pot captar per un excés de claror ho fa visible mitjançant l’objectiu la càmera i el laboratori, amb uns resultats minimalistes i extrems que passen de manera provocada del blanc al negre, gairebé sense matisos, i si aquests hi són, són fruit de tècniques que trenquen amb la lògica del procés fotogràfic convencional tradicional en aquells anys, com és l’ús de la solarització.
La seva producció artística no és gaire extensa tenint en compte la seva dilatada trajectòria, ja que comprèn fotografies dels anys 60 fins a finals dels 80. Potser això és fruit de la vessant polifacètica del personatge, a qui potser altres aficions li prenien temps de dedicació.
Al contrari que en la fotografia de reportatge, a la fotografia artística el negatiu pot ser el llenç amb l’esbós on l’autor hi aplica tota una sèrie de tècniques durant el revelat per obtenir un resultat «personal» que sovint no coincideix amb les llums, tons i contrastos reals. Papers fotogràfics de diferents dureses (contrastos), reserves durant l’exposició de la llum sobre aquest papers i diferents tècniques a l’hora de submergir el paper en el químic (revelador), solaritzacions, interrupcions del revelat o modificació química del revelador, tant en el positivat de la còpia com en el revelat del negatiu, fan que el resultat final sigui una còpia irrepetible igual que si d’una pintura es tractés.
Les fotografies mostrades en aquesta exposició són una selecció d’un grup de positivats en paper que Jaume Busoms tenia especialment desats en el seu estudi-laboratori, i que es diferencien de la resta per ser l’obra que presentava a les exposicions i concursos en què participava i on havia estat àmpliament guardonat. Aquesta obra és de producció pròpia: ell feia i controlava tot el procés fotogràfic, tant el revelat de negatius com el positivat d’aquests sobre el paper. Les còpies que es mostren a l’exposició són reproduccions ampliades d’aquests originals
Som conscients que les còpies guardonades en els diferents concursos on va participar estan en poder de les entitats organitzadores, el que vol dir que els originals que hem reproduït són proves per aconseguir l’original final, còpies d’aquest original, o l’obra no premiada i retornada al seu autor. Això mai no ho sabrem del cert.
La primera part de l’exposició és una tria de les obres que hem considerat més rellevants i interessants des d’una vessant artística i intemporal, les quals comentarem (codi QR de les cartel·les) des d’un punt de vista estètic i les compararem amb les dels seus coetanis, per enquadrar-les amb el context de l’època. Després seguiran la resta d’obres agrupades per temàtiques: Paisatge, Personatges, Esport, Social, Abstractes.
Confiem que gaudiu de la bellesa de les imatges d’en Josep Busoms i esperem que tant el plantejament de l’exposició com el seu contingut sigui del vostre gust.
FOTOGRAFIES
L’exposició la dividirem per temàtiques, la primera és un recull de les fotografies que hem considerat més interessants que anomenarem introducció. La seguiran abstractes, paisatges, reportatges, personatges, esports, i com a apartats especials inclourem un treball sobre la carretera Terrassa-Barcelona i somriures trencats que són obres de treballs remarcables i especials.
Introducció:
Recull de les fotografies més interessants de la col·lecció de Josep Busoms que encapçalen l’exposició, amb referències i comentaris tècnics.
Abstractes:
Aquesta és la col·lecció que personalment m’impacte més. La imaginació de l’autor en transformat una imatge quotidiana en una interpretació personal és el que m’atrau més de la seva obra. Obligat pels temes aquí se m’escapen fotografies temàtiques molt potents que he cregut convenient recullir dins del seu tema “original”.
Paisatges:
Col·lecció del tema paisatges on hi trobareu estampes d’arreu de la península. Dins d’aquest apartat hi ha paisatges que podríem incloure dins del tema d’abstracció per la seva simplificació de tons on el blanc i el negre predominen sobre els grisos.
Reportatge:
Com a viatjant la seva col·lecció de fotografia de reportatge és força interessant. Destaquen les imatges de col·lectius marginals o personatges d’altres terres on la seva originalitat rau amb l’original i desconegut.
Personatges:
Aquest apartat el podríem anomenar també retrats, però com que el retrat s’entén com a fotografia dins d’un estudi fotogràfic, em cregut convenient anomenar-lo personatges, ja que els seus són retrats improvisats i no sabem fins a quin punt “robats” que no destaquen per unes condicions de llum especials sinó pe les característiques, intensitat, caràcter o la bellesa dels personatges fotografiats.
Esports:
La seva col·lecció de fotografies d’esport, principalment de motor, tenen un impacte especial al ser tractades de manera agressiva o amb enquadraments que ajuden a imaginar el moviment o la velocitat.
Carretera:
Col·lecció de fotografies presentades a concurs com a crítica al pas de vehicles pel centre de la ciutat als anys 60.
Somriures trencats:
Col·lecció de fotografies per il·lustrar el llibre SOMRIURES TRENCATS
Imatges de la inauguració
Fotografies: Berta Tiana
Reportatge de la inauguració
Filmació: Carmelo Garcia
Exposició virtual
Guardons
A continuació us detallem la llista de guardons aconseguida per en Josep Busoms al llarg de la seva vida fotogràfica. En el llistat també hi consten plaques i medalles d’agraïment per col·laboracions o pel fet de fer de jurat en concursos fotogràfics.
1962
01. Càmara Club Sabadell XII Clasificador Categoria tercera 1961 Segon Medalles i plaques
02. Cine Foto F.C. Sociedad Colón I Concurs local de fotografia 1961 Trofeo laboratori fotogràfic A. Casas Medalles i plaques
03. Càmera Club Sabadell Concurs fotogràfic urbanització Sant Oleguer 1962 Premi d’honor Trofeu
04. Premi d’honor Trofeu Càmera Club Sabadell XIII Clasificador 1962, segona categoria 1962 Primer Medalles i plaques
05. Càmara Club Sabadell VI Concurso Color 1962 Segon premi Medalles i plaques
1963
06. Càmera Club Sabadell XIV Clasificador. Primera categoria 1963 Medalles i plaques
07. Perutz Primer salón luso-español de fotografia 1963 Medalles i plaques
08. Cine-Foto Sabadell “Trofeu Joaquim Balada V Concurs social” 1963 Sisè premi Trofeu
09. A.E. Terra i Mar Sabadell Cinquè concurs nacional de fotografia de muntanya. II Trofeu Sant Llorenç del Munt 1963 Primer premi Trofeu
1964
10. “Asociación fotográfica Vallisoletana (?) Tremiño” II Salón Hispano Francès 1964 Trofeu
11. Asociación fotográfica Vallisoletana (?) II Salón Hispano Francès 1964 Trofeo presidente A.F.V Trofeu
12. Cine-Foto Sabadell VI Trofeu Pere Balsach 1964 Premi d’honor Trofeu
13. Càmera Club Sabadell Trofeu Càmera Club Sabadell 1964 Trofeu
14. Asociación fotográfica Vallisoletana (?) “Gran premio Tremiño Segundo salón de fotografia” 1964 Cuarto nacional Trofeu
15. Diputació provincial de Lleida Concurso regional fotográfico 1964 Trofeu
16. Càmara Club Sabadell II Concurs masia catalana 1964 Segons el sobre de negatius, tercer premi Trofeu
17. Letona. Cacaolat X Concurso Nacional A.F.Y.C. 1964 Trofeu
18. Foto-cine Mataró Salón Internacional de Fotografia 1964 Trofeu
19. Càmera Club Sabadell XV Classificador. Categoria primera 1964 Primer Medalles i plaques
20. FEAF IV Gran Premio de España 1964 Premio Ortiz Echagüe. Expositor admitido Medalles i plaques
1965
21. Asociación fotográfica Vallisoletana III Salón Hispano Luso Francés 1965 Segundo Premio. Social Trofeu
22. III Salón nacional de fotografia de la Coruña 1965 Premio de honor Trofeu
23. Diputación de Lugo “I Congreso nacional de arquitectura regionalConcurso fotográfico nacional” 1965 Primer premio provincial Trofeu
24. Centre Excursionista de Catalunya XXXI Saló de fotografies de muntanya 1965 Premi B Medalles i plaques
25. Cine-Foto Sabadell VIII Trofeu Pere Balsach. Concurs social 1965 Premi d’honor Trofeu
26. Centre Excursionista de Catalunya XXXI Saló de fotografies de muntanya 1965 Primer premi d’honor Medalles i plaques
27. Caja de Ahorros de Sabadell Concurs fotogràfic Can Deu 1965 Medalles i plaques
28. Centre Excursionista de Catalunya XXXI Saló de fotografies de muntanya 1965 Premi “C” Medalles i plaques
1966
29. Cooperativa Agrícola San José. Burriana 8 Salón fotográfico internacional publicitario de la Naranja 1966 Sisè premi Trofeu
30. Negtor VI Concurso Reyes 1966 Quart premi Trofeu
31. Càmera Club Sabadell 1966 XVII Clasificador categoria d’honor Medalles i plaques
32. AF Gerona XII Concurso Nacional de Fotografia Artística 1966 Primer premi Medalles i plaques
1967
33. Càmara Club Sabadell Concurs classificador. Categoria d’honor 1967 Primer Medalles i plaques
34. Càmara Club Sabadell XX Classificador 1969 Categoria d’honor primer Medalles i plaques
35. Societat Coral Colón Dècada 1960 “Trofeu.
1970
36. Torrecerredo. Gijón XIX Salón de Navidad de Fotografia 1970 Colaboración Medalles i plaques
37. CN Reus Fotosport 1970 Participació com a jurat Medalles i plaques
1971
38. Grupo Fotográfico y de Cine Amateur. Casino del Comercio. Terrassa XVI Concurso Nacional de Fotografia 1971 Primer premio reportaje Trofeu
39. Cine-Foto Sabadell XIII Concurs Social 1971 VII Premi Trofeu
40. Trofeo Mataró Salón nacional de fotografia 1971 Quart premi Trofeu
41. “Joven Camara de Sabadell Càmera Club Sabadell” Concurs fotogràfic carretera N-150 1971 Primer premi Trofeu
42. Càmara Club Sabadell XV Concurs color 1971 Primer premi Trofeu
43. AFC XXXII Concurso libre de fotografia 1971 Primer premio blanco y negro Medalles i plaques
44. APNG CRS Fotografia 1971 Millor col·lecció Medalles i plaques
1972
45. Cine-Foto Sabadell XIV Concurs social 1972 Quart premi Trofeu
46. PMD San Adrian de Besós I Concurso nacional de fotografia deportiva 1972 Medalles i plaques
47. Agrupación fotográfica San Adrián de Besós XXIII Salón nacional de fotografia 1972 Vuitè premi Medalles i plaques
1973
48. AFC Medalla 50 aniversari 1973 Medalles i plaques
49. Asociación del personal Bienal de fotografia 1973 Participació com a jurat Medalles i plaques
1976
50. CN Reus Fotosport 1976 Placa per participar com a jurat Medalles i plaques
51. CN Reus Fotosport 1976 Medalles i plaques
1979
52. Càmera Club Sabadell Primer concurs de veterans 1979 Primer premi Trofeu
1982
53. Càmera Club Sabadell Mensual 1982 Primer classificat, categoria d’honor Trofeu
54. Caixa d’Estalvis de Catalunya IV Concurs Veterans 1982 Setè premi Trofeu
1983
55. Càmera Club Sabadell XXXiV Classificador Social 1983 Primer categoria d’honor Medalles i plaques
56. Associació del personal 1983 Participació com a jurat Medalles i plaques
1985
57. Càmera Club Sabadell VII Concurs Veterans de Fotografia 1985 Primer premi Trofeu
58. Càmera Club Sabadell Mensuals 1985 Trofeu
1988
59. Càmera Club Sabadell XXI Trofeu Pere Alemany a la millor foto del Saló 1988 XXXIX Classificador social Trofeu
1989
60. Càmera Club Sabadell XI Concurs veterans de Fotografia 1989 Segon premi Trofeu 61 Càmara Club Sabadell Placa d’agraïment Medalles i plaques
Anàlisi de les obres
Hem comentat totes les obres exposades a la sala d’exposicions, passat la col·lecció de Somriures trencats i la col·lecció que fa referència a la Carretera N-150, per ser una col·lecció d’imatges de reportatge.
Aquests comentaris són accessibles dins d’aquest apartat de la web i també des de la cartel·la de cada obra a sala d’exposicions mitjançant un codi QR. També hi haurà els codis QR que portaran aquest apartat en el llibre que s’editarà sobre Josep Busoms.
Els comentaris de les fotografies estan per temes i aquests comentaris són comentaris tècnics i estètics de l’obra artística de l’autor. També adjuntem informació a les obres presentades a concursos i els premis que han obtingut.
INTRODUCCIÓ
ABSTRACTES
PAISATGE
REPORTATGE
PERSONATGES
ESPORTS
Premsa
Articles a Sabadell:
Artícles al Diari de Sabadell:
Artícles a La Vanguàrdia
Entrevistes
Josep
Mateu
Moisès
Serra
Josep
Santmiquel
M. Mercè
Carbó
Salvador
Garriga
Francesc
Esteve
Llibre commemoratiu
Imatges de la presentació del llibre
Fotografies: Berta Tiana
Reportatge de la presentació del llibre
Filmació: Carmelo Garcia
Aproximació al context fotogràfic
de la obra de Josep Busoms
Plenament instal·lats en això que en diuen postfotografia, veure una exposició de les fotografies que es feien 60 anys enrere ens permet accedir a un entorn fotogràfic molt diferent del d’avuien dia. Actualment ens podem treure l’smartphonede la butxaca, fer una foto, editar-la al nostre gust, publicar-la en un moment i obtenir una pila de likesde manera immediata, mentre és analitzada per appque, amb l’ús de la intel·ligència artificial, les ordena, les classifica, etc.
Pot ser difícil d’imaginar per a les noves generacions com es treballava la fotografia als anys 60 i 70 del segle passat. Tal com ens diuen els fotògrafs veterans del Càmera Club Sabadell, «el difícil no era només tirar la foto, sinó que et sortís el que tu volies després d’haver revelat i positivat».
Amb la intenció de contextualitzar l’obra d’en Josep Busoms (entendre la seva estètica, tots som fills de la nostra època i les nostres fotografies mostren com observem en funció del que sabem), fem un petit repàs del desenvolupament de la fotografia, per visualitzar la interrelació entre el factors socioeconòmics i polítics amb els desenvolupaments tecnològics i amb els diversos corrents artístics del món occidental al llarg de segle xxque han aportat recursos expressius al llenguatge fotogràfic.
Volem fer una menció especial al paper rellevant que tenien les agrupacions fotogràfiques i revistes en els anys fotogràficament més actius d’en Josep Busoms com a fonts de formació i coneixement en l’entorn amateur. Els concursos locals, nacionals o internacionals i les reunions per discutir innovacions tècniques i estètiques, eren els espais habituals on es movien els fotògrafs. Actualment aquest espai ha estat molt ampliat, tant per l’ús massiu d’internet per formació o per exposició d’obra fotogràfica, com també per la gran oferta de formació fotogràfica presencial reglada o informal a la qual s’hi afegeixen l’existència de múltiples sales d’exposicions, festivals fotogràfics etc.
Hi ha un criteri general sobre la fotografia artística que valora l’efectisme de la llum, la composició ordenada, l’equilibri de formes que fan bonic, però, a més, la fotografia ha d’emocionar, fer vibrar, crear un estat d’ànim, reflectir un instant i un ambient que no és possible captar amb un altre mitjà. El terme fotografia artística es refereix a aquella fotografia que ha estat creada per omplir la visió creativa de l’artista.
La fotografia encara no ha fet 200 anys. El 10 novembre de 1839 el gravador Ramon Alabern i Moles (1811-1888) va fer la primera fotografia a Espanya. Va ser un daguerreotip fet al Pla de Palau, de Barcelona.
La fotografia, des dels seus inicis amb el daguerreotip, va despertar gran interès i el seu ús va créixer molt ràpidament, tant en usos científics i documentals com comercials, però es mantenia vinculada a les elits. Va fer un salt molt significatiu cap a l’any 1900, quan Kodak va patentar i comercialitzar la pel·lícula sensible en rodets i la càmera Brownie lleugera, barata i per a tothom: «Pitgeu el botó, que nosaltres farem la resta». Se’n varen vendre milions, valien 1 $. Aquest punt és considerat com el començament de la fotografia amateur, i simultàniament un corrent artístic anomenat pictoralisme es fa molt present. Els fotògrafs d’aquest corrent artístic es distancien de la realitat buscant desenfocaments, usant filtres, treballant molt el revelat i el positivat. El temes preferits són paisatges en dies ennuvolats, boires, figures femenines. Les posades en escena són molt elaborades i influïdes pel romanticisme de l’època. No s’acceptava la multiplicitat de còpies, les obres eren úniques. Eren fotografies molt sofisticades que marcaven clares diferències amb les que podia obtenir un amateur. Com a exemple remarcable val la pena conèixer l’obra d’un fotògraf pictorialista de Sabadell, en Joan Vilatobà i Fíguls (1878-1954). La seva obra esta dipositada a l’Arxiu Històric de Sabadell.
La (re-)evolució estètica de la fotografia va estar relacionada amb les avantguardes artístiques del començament del segle xxi afavorida per les possibilitats tecnològiques que anaven sorgint dia a dia. Quan va ser possible fer de la càmera un dispositiu lleuger, mòbil i fàcil de fer servir, es va visualitzar que la fotografia no només facilitava la reproducció de la realitat, sinó que posseïa unes possibilitats expressives pròpies, com la de la possibilitat d’influir en l’espectador mitjançant la posició de la càmera i/o bé usant o no el seu enfocament. Això permetia als fotògrafs expressar la seva subjectivitat.
El llenguatge fotogràfic partia de l’herència de la pintura, però va ampliar ràpidament el seu lèxic gràcies a la facilitat per fer enquadraments extrems (picats, contrapicats, etc.), a la captura del moviment amb llargs temps d’exposició i a la decisió del moment del clic. La voluntat dels fotògrafs per expressar el seu punt de vista en la fotografia ha anat forjant un llenguatge àmpliament emprat i perfectament comprensible i directe per gairebé qualsevol observador.
Al primer terç del segle xx, la fotografia es va veure reconeguda com a pràctica autònoma, alliberada del model pictòric, que posseïa les seves pròpies lleis tècniques, òptiques i formats. No es tractava d’equiparar-se a la pintura sinó d’allunyar-se’n el màxim possible. Als EUA es va iniciar un corrent estètic que valorava la fotografia sense preparar i sense intervenir en el tema que es representava en les imatges, és la «fotografia directa». Eren fotografies nítides i enfocades, fetes amb temps d’exposició breus. Aquesta visió va tenir un fort impacte estètic i molts fotògrafs la van adoptar. Progressivament la fotografia es converteix en l’instrument d’una «nova visió». Contrastos de llum, contrastos de formes, escorços, angles de visió inusitats, picats, fotomuntatges, etc. Els fotògrafs tomben la seva mirada cap a la tècnica i l’expressió precisa del món contemporani amb una voluntat de ruptura i d’innovació, recolzant-se en les qualitats inherents del mitjà: precisió de la posada a punt i la profunditat de camp, un primer pla que aïlla, llum que genera la forma. La noció d’objectivitat de «la nova objectivitat» és determinant en la història de la fotografia i la seva relació amb la publicitat i el disseny, ja que va saber donar-li una altra dimensió, utilitzant el caràcter tècnic de la fotografia per aconseguir la exaltació del objecte.
La fotografia a Catalunya estava en plena sintonia amb el que estava passant a la resta d’Europa i als EUA. Així, durant els anys 30, la disciplina va experimentar una autèntica revolució gràcies a la publicitat i a algunes revistes especialitzades. Emili Godés (1895-1970), Josep Sala (1896-1962), Josep Masana (1894-1979) i Antoni Arissa (1900-1980) són alguns dels fotògrafs que van apropar la Nova Visió i la Nova Objectivitat a Catalunya. Un dels màxims impulsors de la modernitat fotogràfica a Catalunya, com a practicant i com a teòric, va ser Pere Català Pic (1889-1971).
Entre 1929 i 1945 la situació política, social i econòmica va patir greus canvis: la gran depressió econòmica, el nazisme, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial, i, a Espanya, la dictadura franquista fins al 1975. Aquest factors van incidir clarament sobre la fotografia.
El 1949 a Alemanya va començar a exposar-se la fotografia subjectiva, que defensava l’art com un mitjà de comunicació personal que s’oposava als totalitarismes i a la negació de la individualitat. Aquest corrent proposa revaloritzar els patrons estètics dels treballs fotogràfics de la dècada 1920-1930, i també reivindica el valor de la imatge abstracta obtinguda per mitjans fotogràfics.
L’any 1955 el MOMA a Nova York va organitzar l’exposició «The family of man», que tindria un gran impacte en la fotografia de l’època, però sobretot a la fotografia espanyola dels 60. La exposició «pretenia oferir una visió de les persones mitjançant imatge d’interès humà». Va reunir 503 fotografies de 273 fotògrafs de 68 països, independentment que fossin professionals o no, coneguts o desconeguts. D’aquest corrent se’n va dir fotografia humanista, i ha estat seguit per molts fotògrafs rellevants de la fotografia de la segona meitat del segle xx.
Fins a la meitat de la dècada dels 50 l’estètica fotogràfica estava marcada per un gran conservadurisme, a causa de la constricció, el tancament i l’autarquia cultural del franquisme, i dominada pel que s’anomena salonisme. El 1953 a Arte Fotográficova sortir un article per la renovació fotogràfica, i el 1957 Oriol Maspons, bon coneixedor de la fotografia europea, va publicar també a Arte Fotográficouna crítica del salonisme. Aquell mateix any se celebrà a Barcelona la primera exposicio Terré-Miserachs-Massats, juntament amb l’aparició de la revista ALFAL i el Grupo la Palangana, i a Catalunya el Grup Mussol.
Durant aquest període va sorgir una nova generació de fotògrafs a Catalunya que reivindicava una fotografia d’acord amb els temps: viva i útil. Va ser l’anomenada nova avantguarda fotogràfica, que reunia noms tan coneguts com Xavier Miserachs, Ramon Massats, Ricard Terré, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés, Joan Colom, Toni Catany i Francesc Català-Roca, el precursor de tots ells. En l’entorn amateur destaca el Grup Mussol dins de l’AFC (Josep Maria Albero, Joan Colom, Antoni Boada, Josep Bros, Enric Garcia Pedet, Ignasi Marroyo, Jordi Munt i Jordi Vilaseca). A Sabadell hi tenim Francesc Esteve (1932) i Ricard Duran i Bargalló (1916-1986). Aquests artistes començaven a impulsar noves maneres de fer fotografia, fusionant les dues tendències existents fins aleshores, una més documental i periodística i una altra més estetitzant, lluny de les imatges encarcarades que seguien els cànons del salonisme oficial. Aquests fotògrafs utilitzen angulacions i plans inusuals que provoquen una subjectivització que es transmet a l’espectador.
Però quan encara a Catalunya s’estava «modernitzant» la fotografia, al final de la dècada dels 60, ja s’estava posant en dubte la fotografia moderna i apareixia el postmodernisme, que tornaria a fer un daltabaix al món fotogràfic i cultural en general. L’aparició de l’obra d’Andy Warhol, que popularitza el Pop Art de Gran Bretanya dels anys 50, dona peu a la cultura en minúscules, la cultura com a expressió popular, com a fenomen social més enllà de les distincions elitistes… Des d’aleshores s’han afegit a la comunicació visual molts més corrents artístics: fotografia conceptual, fotografia intimista i un llarg etc., més tecnologies i molta més diversitat i complexitat. De moment, al 2010 ja es parlava de postfotografia, desmaterialitzada en bits, que viu a internet, que es transmet en unes quantitats i a unes velocitats indescriptibles, però que ha canviat la vida de les fotografies i la nostra. Això és el que publica J. Fontcuberta l’11 de maig de 2011 al diari La Vanguardia: «Ampliemos el enfoque a una perspectiva sociológica y advirtamos con qué acomodo la postfotografía habita internet y sus portales, es decir, las interficies que hoy nos conectan al mundo y vehiculizan buena parte de nuestra actividad. Lo crucial no es que la fotografía se desmaterialice convertida en bits de información sino cómo esos bits de información propician su transmisión y circulación vertiginosa». Ja som al 2018 i continua el creixement.
El que més destaca de la col·lecció artística de Josep Busomsque ara exposem és la seva habilitat per trobar un punt de vista i un enquadrament molt efectius per comunicar el que ell vol. L’enquadrament determina allò que veiem en la fotografia i des d’on ho veiem. Ell usa angles picats, col·locant la càmera per sobre de l’objecte a fotografiar, o contrapicats, situant-la per sota, molt més sovint, que des del punt de vista dit «normal» o «natural». També té una especial habilitat per aïllar els motius principals del seu entorn fotogràfic per simplificar la seva visualització i fer-los, així, més protagonistes.
Va fer un gran treball en el positivat dels seus negatius emprant les tècniques de laboratori que tenia a l’abast per expressar-se, sobretot les solaritzacions i la utilització en el positivat de papers d’alt contrast. Les seves fotografies, un cop acabades, et capturen al primer moment per les formes que creen la llum i el contrast. Gairebé mai són òbvies, sempre et conviden a anar mirant per esbrinar progressivament el que s’hi veu i la seva intencionalitat i/o missatge.
Els temes fotografiats són diversos: paisatges, personatges, paisatges urbans, escenes de carrer… Però sempre hi destaquen amb gran força la llum, les formes i els volums, línies que dibuixen o que ens dirigeixen la mirada, la gradació de grisos que ens permet la visió tridimensional perquè donen fondària al paisatges i un alt contrast entre el fons i el que ell vol destacar a les imatges. Cal destacar la seva capacitat per captar el moment que dona interès a la fotografia i l’habilitat per capturar l’expressió dels personatges que fotografia.
Pel que fa a la fotografia d‘esports capta i expressa amb una gran bellesa l’energia, el moviment i la plasticitat, transmetent la força i l’harmonia del moment.
El seu reportatge sobre el trànsit a la carretera N-150 de l’any 1971 ens comunica amb molta claredat la difícil convivència entre els cotxes i la vulnerabilitat de les persones.
El 1975 va fer un reportatge per al llibre Somriures trencats, de la Maria Mercè Carbó. En aquell moment era molt difícil d’abordar fotogràficament la discapacitat intel·lectual, i ho va fer amb respecte i tendresa, mostrant la dignitat i la vivesa dels nens fotografiats amb un gran domini del llenguatge fotogràfic.
Com a fotògraf va ser realment polifacètic, va emprar diferents recursos expressius en funció del que volia expressar. En fotografies fetes als mateixos anys veiem paisatges d’estil pictorialista, abstractes molt potents, retrats d’estil costumista i retrats absolutament moderns. És ben clar que dominava la tècnica i els recursos estètics i expressius de la fotografia. Podem dir que Josep Busoms treballava entre la fotografia experimental de la nova objectivitat i la fotografia documental i humanista.
Galeria fotogràfica
Obres per ordre de creació
1954
1960
1961
1962
1963
1964
1965
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1977
1982
1983